Em dic Xavi Becerra, vaig néixer anys i sóc diplomat en magisteri i llicenciat en Educació Física. Actualment sóc mestre en una escola i combino la meva professió amb el món de lleure en el que tinc uns quinze anys d'experiència no només de dinamitzador sinó també he administrat les meves pròpies empreses. A més a més també sóc pare de dos fills espléndids.
Aquest bloc pretén ser una finestra al món, una finestra amb la llum necessària per poder afrontar els reptes que la mateixa vida ens proposa. Des que naixem fins que morim la nostra vida es converteix en un sense fi d'obstacles a esquivar, saltar o fins i tot xocar. Aquests obstacles ens permeten aprendre i anar descobrint i polint habilitats de tot tipus (socials, emocionals, sensorials...). Aquests obstacles, però, moltes vegades són premeditats, és a dir hi ha algú que ens els ha posat a davant amb la intenció que desenvolupem les habilitats ja esmentades. Aquest algú té molts noms: pare, mare, mestre, amic, amiga, germana, veïna... i un seguit de noms que m'impossibilitaria acabar d'explicar les raons d'aquest bloc.
Aquests "algú", suposant que han preparat aquests obstacles amb la missió que explicava, suposen que esquivant-lo, saltant-lo o xocant amb ell, aconseguiran un objectiu concret, però de vegades erren i s'acaben complint altres objectius no contemplats, però de vegades fins i tot més interessants. Això sí, es requereix d'unes normes per fer que això tingui sentit i aquestes normes les anomenem límits o fins i tot valors. Aquests límits són imprescindibles perquè el joc dels obstacles tingui sentit i desenvolupi les habilitats que abans comentàvem. Un límit inadequat o un límit poc clar pot fer que l'obstacle generi l'objectiu contrari i per tant estaríem després ajudant en el desenvolupament d'habilitats que no teníem previstes i que potser en alguns casos no voldríem.
Així doncs aquest bloc pretén ser una eina per pares, mares, avis, àvies, mestres... per tal d'entendre la importància de què fer amb els nens i sobretot de com fer-ho per ajudar-los a créixer i a desenvolupar-se. No oblidem que els nostres primers anys de vida marquen, d'una manera molt important, el nostre futur i per tant, cal ser capaç de generar obstacles i de veure com s'han d'esquivar, saltar o bé xocar-hi per tal d'aconseguir els resultats adequats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada