Per al nen, les vacances són l'espai que li permet tractar tota la seva família i, alhora, observar les relacions que s'estableixen entre ells i aprendre'n. Tenir als pares i germans junts és necessari per a un bon desenvolupament de la persona que està donant els seus primers passos en la vida.
Els períodes de vacances, tan desitjats pels adults, comporten uns canvis sobtats en la vida dels més petits. Si el petit és de curta edat i ha estat sempre a càrrec dels pares, les vacances són l'oportunitat per viure per complet uns dies amb la família. Tenir els pares i els germans junts és necessari per a un bon desenvolupament de la persona que està donant els seus primers passos en la vida.
El més important de les vacances és que el nen podrà tractar amb tots els que tenen a veure amb ell i observarà les relacions que s'estableixen entre els altres membres de la família. L'ideal seria una presència regular i activa dels pares en l'educació, sobretot del nadó (una factor molt important que caldria que fos reconegut en forma de baixes per maternitat i/o paternitat prou prolongades) que, en arribar les èpoques de vacances, es complementaria i enriquiria amb la de la resta dels membres de la família. Però si, per obligacions professionals de la mare i el pare, el petit ha quedat sota la responsabilitat d'una altra persona, les vacances són encara més necessàries per trobar-se amb tots els de casa.
Si el petit conviu normalment en un entorn acadèmic, prendrà consciència més fàcilment del què són les vacances, i aquestes quedaran definides en relació amb el curs escolar: descans per Nadal després del primer trimestre, el mateix per Setmana Santa després de tres mesos de classe; i el llarg període estival que separa un curs del següent. És, sobretot, en aquest últim període on els canvis socials i educatius progressius han propiciat qüestions delicades. Una d'elles és la que es refereix a la manera d'organitzar-se quan el nen està uns mesos sense activitats escolars que l'ocupin i sense persones que se n'encarreguin mentre els seus familiars atenen altres obligacions, en general d'índole laboral.
És doncs una oportunitat d'or per enriquir-nos tots plegats. És evident que en una família aprèn tothom, des del més petit fiins al més gran. Durant tot el curs escolar hem hagut de propiciar i alhora mantenir estones compartides explicant-nos què hem fet durant el dia, si hem tingut algun problema, si hem gaudit fent una activitat o altra... això sí, intentant que tots els integrants de la família tinguin el seu moment per explicar les coses i ser escoltats. Crec que aquest últim punt és molt important, a la família tothom és important i repeteixo de TOTHOM SE N'APRÈN. A les vacances doncs això s'accentua perquè aquelles estones, moltes vegades curtes, que hem propiciat durant el curs es converteixen en una convivència total i absoluta les 24 hores del dia.
Aquest convivència cal saber-la gestionar, hi ha d'haver moments per tot, jugar, passejar, descansar, llegir, temps lliure... o sigui tot allò que teníem ganes de fer durant el curs escolar o durant el curs laboral, ha de poder-se satisfer, tan adults com grans, aquesta és la clau de l'èxit. De ben segur que havent arribat en aquest punt de l'article molts direu..." sí, sí tot el que vulguis, però amb els nens és molt difícil poder fer vacances, i més encara poder fer allò que he desitjat durant tot el meu curs laboral". Raó no us falta, però quan formem part d'una família o de qualsevol altra comunitat, els nostres interessos, preferències i objectius personals han de poder ser integrats en els objectius de la comunitat. O sigui si el meu interès és poder fer la migdiada cada dia, haurem de propiciar el moment perquè tothom faci la migdiada (ideal), o bé els adults de la família sacrificar en dies alterns la seva migdiada per tal que se satisfacin els objectius dels altres membres de la família, com per exemple jugar a un joc de taula. Així doncs per anar de vacances cal saber gestionar molt bé el temps que passem en família i la única manera de fer-ho és a partir de la COMUNICACIÓ i d'una molt bona planificació.
QUÈ CAL FER DONCS? RECOMANACIONS
- Podem decidir el destí de les vacances. Evidentment aquest punt és molt relatiu, però sí que podem preguntar-los quin tipus de vacances volen: càmping, platja, muntanya... Aquest punt cal tenir-lo molt clar. Com he dit abans, de vacances hi anem tota la família, per tant el destí ha de satisfer les necessitats i característiques de tots els components. No val dir: " Jo vull anar a fer un creuer, els nens són nens, s'adapten a tot". Vol dir que no podem anar a fer un creuer? No. Vol dir que si anem a fer un creuer tothom ha de gaudir amb aquestes vacances i per tant cal planificar-ho tenint en compte qui hi va.
- Cal preparar cadascú la seva bossa. Evidentment els més petits amb l'ajuda pertinent. Per fer-ho cal que els expliquem a on anirem, quines coses podrem fer... Està clar que hi ha un equipatge comú que ens n'ocuparem els pares, però cal fer-los partíceps d'aquesta preparació de l'equipatge.
- Cal pensar activitats, sortides, jocs que farem durant les vacances.
- Cal negociar què farem en els àpats principals (dinars i sopars). No em refereixo als menús, sinó com els farem. Perquè les coses vagin bé amb els nens no podem oblidar els seus hàbits i rutines (horaris, espai, migdiades...)
- Cal negociar les estones de descans i també el temps lliure (amb adolescents aquest punt és clau). Una bona gestió d'aquests aspectes és vital per assegurar una bona convivència.
- Cal fer un plàning acurat de què farem, sobretot a nivell de sortides, excursions, activitats especials... Tots els membres de la família han d'estar avisats d'entrada de què farem, a partir dels acords que haguem pres tots junts.
- Cal evitar programar tots els dies. Podem fer per exemple una sortida al matí i tarda lliure a la tarda. Això és molt important, ja que els nens i també els adults necessitem poder decidir què fer improvisadament, o directament gaudir del temps lliure, del joc lliure,...
Això no pretén ser una recepta perfecte per anar de vacances en família, però sí que són uns aspectes que considero que són claus per poder-hi anar. I més important encara, per poder tornar de vacances dient "Que bé que ens ho hem passat!" des del més gran fins al més petit.
