Avui volia fer una reflexió sobre l'autoconeixença i de com d'important és, des del meu punt de vista, per la presa de decisions i el creixament personal.
La vida està plena de moments en què hem de prendre decisions. Sovint me l'imagino com un llibre d'aquests de "Tria la teva aventura" que llegíem ja fa força temps enrera. Aquest tipus de llibre t'oferia de tant en tant la possibilitat d'escollir quin camí triar en l'aventura que estaves llegint, i en funció del camí escollit el guió del llibre es modificava. Així doncs aquell llibre anava mutant en funció de la presa de decisions i podia ser que dues persones haguéssim viscut experiències diferents.
La vida és quelcom semblant, tot i que hi ha decisions que prenem que fa que la nostra vida muti tant que ens costi molt adaptar-nos-hi. Aquesta adaptació, en molts casos, és dura i fa que de vegades haguem de deixar enrera rutines i modus de vida que ens semblaven ideals o "perfectes". Són moments en què el dolor és intens, però que ens fa créixer com a persones.
Sovint penso però, que s'ha de poder fer quelcom perquè aquesta adaptació no sigui tan feixuga i aquí és on hi entra l'autoconeixença d'un mateix.
Quan una persona es coneix interiorment parlant, és capaç de comprendre quins són els seus punts forts i potenciar-los, quins són els seus punts febles i afrontar-los i sobretot, et permet escoltar-te i saber què vols i també saber per a què no estàs preparat.
Des de casa i també des de l'escola crec que podem ajudar als nens a iniciar aquest coneixement d'un mateix el més aviat possible. Aquest és un procés lent i molt important, que de ben segur els ajudarà a afrontar allò que els depari la vida d'una manera més pausada i segura. Tindran major capacitat d'anàlisi de les situacions en relació a ells mateixos i segur que la presa de decisions serà més madura i reflexionada.
I com els podem ajudar?
Volia donar-vos tres idees o consells per començar-ho a treballar.
1. Una de les coses que podem fer des de casa és fer-los partíceps en la gestió de tot allò que ells necessiten: la seva roba, allò que mengen, les seves tasques escolars i extraescolars... La idea és generar responsabilitats perquè ells comprenguin que allò els ajuda en el seu dia a dia i també els estructura com a persona.
2. Fer-los analitzar els conflictes o problemes que es veuen immersos. Intenteu que sàpiguen classificar els problemes en petits, mitjans i grans. Això els ajuda a dimensionar la solució i quan un problema és petit, de ben segur que la solució passarà per fer un acció petita i gens dramàtica.
3. Explicar-los els límits i els perquès. Quan posem un límit a un nen cal que sàpiga el perquè d'aquest límit. No val dir... "no pots fer això perquè t'ho dic jo", ja que aquest fet fa que el nen simplement compleixi una ordre que tu has decidit però no el fem partícep de que comprengui el perquè i per tan, de ben segur aquella bona intenció deixarà de ser un límit i passarà a ser una simple ordre que no generarà cap tipus de responsabilitat.
Enceto aquesta entrada amb la intenció que participeu amb noves estratègies que estaré encantat de llegir i valorar.
I com sempre aquí, algunes recomanacions bibliogràfiques
