Des de la meva humil posició com a pare i
mestre, em veig amb la necessitat d’escriure una reflexió al voltant de
l’esperit crític com a eina fonamental i imprescindible per avançar i
sobreviure en la societat del segle XXI, després de la greu vulneració dels
drets en què estem immersos a Catalunya des del 20 de setembre i sobretot el
dia 1 d’octubre.
És ben cert que els avenços tecnològics han
possibilitat que tothom, amb un telèfon intel·ligent o amb qualsevol connexió a
internet, accedeixi amb un simple clic al mar de la informació. Un mar no
sempre tranquil per navegar, ple d’obstacles, perills i esdeveniments
inesperats que no garanteixen que el vaixell arribi a bon port.
La xarxa permet a l’usuari accedir a les
diferents fonts d’informació, inclosos els mitjans de comunicació del país i
també d’arreu del món. Massa sovint, els esdeveniments no són tractats de la
mateixa manera si consultem diferents mitjans o fonts, i això fa que ens haguem
de replantejar com eduquem en aquest sentit.
El títol de l’article fa referència a una
fotografia que vaig rebre després dels esdeveniments de l’#1O, que podreu veure
a continuació, en què es mostrava que el paper sempre guanya a la pedra, com a
metàfora al dret a decidir enfront la violència emprada per les forces de
l’estat. En veure la fotografia em va fer pensar quin paper hi tenim els
professionals de l’educació en tot plegat i vaig reescriure la frase amb
l’esperit crític sempre guanya la pedra.
Considero que no hi ha res que justifiqui la
violència de cap tipus i a més, la violència sempre genera més violència,
generant un espiral malèvol i infinit que extorsiona als qui la reben i
alimenta als qui la utilitzen com a mitjà d’imposició, resolució de conflictes
i submissió.
A les cases, a les escoles i al carrer vivim
constants episodis de violència, encara que, en ocasions, siguin de dimensions
petites o gairebé insignificants, però com ja he dit, l’espiral malèvol fa que
vivim amb normalitat maltractes, males paraules i gestos indecents,
incorporant-los en el nostre dia a dia.
Des d’aquest article em posiciono a treballar
com a un dels objectius prioritaris de l’escola el desenvolupament de l’esperit crític i també la coneixença d'un mateix (llegiu el meu article anterior),
com a eines de lluita contra la violència i la repressió. Saber contrastar allò
que trobem a la xarxa ens farà tenir una visió general i poc contaminada del
què passa, i prendre accions al respecte des del nostre punt de vista i no pas
del que ens volen fer creure.
Per altra banda, ser crítics ens permet viure
al moment, modificant les nostres creences, opinions i accions, a partir dels
esdeveniments passats i que passaran, evitant així viure ancorats al passat i amb
els ulls clucs a la realitat.
