Els nens amb intel·ligència emocional són nens més feliços. Com hi podem ajudar?

L'educació emocional és un concepte que ha guanyat molt terreny en l'educació en els últims anys, però els pares, les famílies i els docents encara tenen alguns dubtes sobre com posar-la en pràctica. En aquest article intentem donar resposta a tots els teus dubtes sobre l'educació emocional en l'etapa infantil.

En general, es defineixen les emocions com una resposta física de l'organisme a estímuls, que s'identifiquen amb plaer, dolor, por, perill...

La majoria estan causades, o bé per un esdeveniment extern (com una amenaça per a la nostra integritat física) o bé per la conjunció d'un esdeveniment intern i un altre extern (per exemple, que el cos manifesti fam i que, alhora, no es trobi aliment). Es tracta de respostes neuronals inconscients i naturals.

Un cop definides les emocions, pot donar-se un pas més enllà i intentar entendre què és la intel•ligència emocional. L'ésser humà, gràcies a l'escorça cerebral, és capaç de racionalitzar aquestes emocions, ser conscient d'elles i analitzar-les, contràriament al que succeeix amb altres espècies. Així, deixen de ser simples mecanismes orientats a la supervivència.

Les emocions empenyen a viure, disposen d’un llenguatge propi i poden potenciar el coneixement, encara que també poden entorpir-lo. A més, segons les últimes investigacions, són a la base de la majoria de les decisions humanes. Per això, l'educació emocional esdevé un element necessari des de la infància. Els experts estan d'acord que el millor mitjà per iniciar-se en ella, per als nens, és el joc. Jugar ofereix al nen habilitats i capacitats noves, i a més, el motiven a aprendre.

Els quatre passos de la intel·ligència emocional

D'acord amb les teories més recents, la intel•ligència emocional és la manifestació d'aquests quatre passos:

1. Percepció emocional. Les emocions són percebudes, identificades i valorades per la consciència. Això inclou la capacitat per expressar-les.
2. Facilitació emocional del pensament. L'estat emocional ajuda a dirigir l'atenció cap a la informació important, actuant com una guia per al pensament.
3. Comprensió emocional. Es tracta del pas en el qual comprenem i analitzem les emocions d'una manera més racional, i els atribuïm un motiu.
4. Regulació emocional. Es tracta d'una habilitat que ha d’entrenar-se. Permetrà controlar una emoció, distanciar-s’hi i, a la llarga, establir una jerarquia on les positives manin per sobre de les negatives.

En l'últim pas és on entra en joc l'educació emocional, ja que per desenvolupar-se necessita les anomenades "competències emocionals". Entre altres coses, aquestes ens permetran assimilar i comprendre també les emocions dels altres, i en definitiva, viure millor amb un mateix i amb la resta de la societat.

Les competències emocionals són totes i cadascuna de les diferents habilitats compreses dins del concepte d'intel·ligència emocional: habilitats per l’autocontrol, l’empatia, la socialització... Són, per tant, una cosa que pot adquirir-se, entrenar-se i desenvolupar-se, essent conscient de cadascuna de les emocions i treballant cadascuna d'elles en els contextos en què es produeix. Per transmetre-les als nens és essencial la família, però també el treball a l'aula, parlant sovint sobre elles i analitzant-les junts. També és important que en comprenguin la importància.

Cinc claus essencials de l'educació emocional

1. No menysprear mai les emocions. Per molt que la racionalitat sembli sobreposar-se, a la base de les decisions humanes es troba sempre una emoció, i totes són legítimes.
2. Alimentar les emocions. La curiositat, estar constantment rebent estímuls i no deixar-se vèncer per la rutina són bones guies per aconseguir aquest objectiu.
3. Practicar l'empatia. Saber posar-se en la pell dels altres és fonamental per a una competència emocional completa.
4. Aprendre a usar les emocions. Siguin de la naturalesa que siguin, emprant-les al nostre favor podem aconseguir una major intel•ligència, una millor predisposició per tallar els problemes, més comprensió cap als altres i, finalment, un major benestar.
5. Recepta essencial per a la prevenció. Una persona amb bones competències emocionals pot evitar millor les addiccions, millora el seu rendiment acadèmic, té més autoestima i redueix molt els nivells d'estrès i depressió.

(FONT:FAROS Sant Joan de Déu)

A continuació us volia fer una nova recomanació bibliogràfica. La veritat és que la intel·ligència emocional ha esdevingut i esdevé un aspecte molt important avui en dia. Els éssers humans som éssers emocionals i aquest fet ens fa reaccionar, aprendre i viure el dia a dia. Cada dia és diferent per tothom i les emocions hi tenen molt a veure. Així doncs esdevé imprescindible educar la intel·ligència emocional, ja que és una part de l'ésser que sovint l'oblidem i esdevé un pilar fonamental en el desenvolupament de les persones.

En el llibre de l'autor Daniel Goleman que porta com a títol "Intel·ligència emocional", podem llegir:  "La intel•ligència emocional és una manera d’interactuar amb el món que té molt en compte els sentiments i engloba habilitats com ara el control dels impulsos, l’autoconsciència, la motivació, l’entusiasme, la perseverança, l’empatia, l’agilitat mental, etcètera".

Molt recomanable.

L'escola ha d'ensenyar a guanyar-se la vida

En aquesta nova entrada del bloc volia donar a conèixer una entrevista a Roger Schank on fa una lectura de l'actualitat de l'educació al voltant de com aprenem i de com potenciar les habilitats dels nostres alumnes. També fa esment de com potenciar els grups de reforç i de com s'han de dur a terme.

Jubilat com a professor per canviar el món de l'educació. Així es defineix Roger Schank (Nova York, 1946). Expert en intel·ligència artificial i nous mètodes d'aprenentatge, Schank ha creat la metodologia "learning by doing". És a dir, aprendre fent-ho. En col·laboració amb La Salle, presenta els màsters XTOL, dirigits a universitaris a l'atur que vulguin reorientar la seva carrera en el món de les noves tecnologies.

Com aprenem els humans?

Val més que t'ho ensenyi en imatges. [Treu l'ordinador i mostra un vídeo d'un nen d'un any i mig ballant davant de la televisió al ritme de Beyoncé i imitant els seus passos de ball.] S'aprèn fent-ho. Aquest nen està aprenent a ballar i comença aprenent el que li ve de gust fer.

Aprenem, doncs, per imitació.

Sí, aquesta és una primer veritat, però n'hi ha més. T'ensenyaré més imatges. [Mostra la foto d'una tribu indígena en què es veu un pare ajudant el seu fill a fer anar l'arc i una altra foto d'una aula amb una vintena de nens escoltant el professor amb cara d'avorrits.] Aprenem en una situació natural, com la del pare ajudant el seu fill a utilitzar l'arc, però estem confosos per l'escola -una aula on el professor parla-, i així no és com funciona l'aprenentatge. Fem una prova: digue'm una lliçó que recordis de la teva vida d'estudiant.

Una classe sobre nou periodisme a la universitat, per exemple.

D'acord, en recordes una. Però quantes n'has tingut? Hi vas parar atenció perquè era un tema que t'interessava, però a l'escola els professors parlen de coses que no ens interessen i la majoria de classes no les recordem. Aprendre és el mateix avui que fa 200 anys: es tracta de provar coses, i algú, un pare o un mestre, ens ajuda a fer-ho. Aprendre és fonamentalment un diàleg amb interrupcions, participació dels alumnes... Però si només parlo jo i tu escoltes, que és el que es fa a l'escola, això no és educació. Quan tens un fill, et converteixes en el seu principal mestre, i no t'asseuràs i li donaràs una lliçó sobre la llengua catalana sinó que li ensenyaràs català parlant-li, corregint-lo...

I què és el que hem d'aprendre a l'escola?

Hem d'aprendre a aconseguir alguna cosa amb l'objectiu d'equivocar-nos. El primer que fem quan aprenem a caminar és caure. No hi ha res que no aprenguis provant-ho i equivocant-te. És la filosofia de l'educació. El president dels EUA John Adams va dir que l'escola ha d'ensenyar dues coses: com viure i com guanyar-se la vida. I no se n'hi ensenya cap de les dues. A l'escola, per exemple, no s'ensenya com criar un fill. Per què no? No és important? El que passa és que no és una matèria prou acadèmica. Les universitats estan governades per intel·lectuals i per les elits que volen ensenyar el que ells van aprendre. ¿Però és útil per a algú que no troba feina? El que jo intento és ensenyar habilitats per tenir feina i que aquests cursos estiguin disponiblesonline. El problema de l'educació online avui és que es volen 10.000 alumnes i un professor, i jo ho vull al revés. Que el professor estigui disponible per a tu en qualsevol moment. Hem d'ensenyar a l'alumne en el seu context i segons les seves necessitats i objectius. Quan anem a l'escola, ningú pregunta què volem fer, què ens interessa o quins són els nostres objectius, sinó que ens diuen què és el que ens ha d'interessar.

L'escola ha d'estimular les habilitats de cada alumne.

Sí. T'explicaré el que vaig fer amb el meu fill. Quan era petit li agradava viatjar en metro, i cada cop que visitàvem una ciutat li donava un mapa i una targeta i s'hi passava el dia. Quan va entrar a la Universitat de Colúmbia em va dir que estudiaria història i li vaig dir que jo no l'hi pagava. Per a què? Per anar a l'atur? No era el que a ell li interessava, i li vaig dir: "Gradua't en sistemes de metro". Em va preguntar com es feia i li vaig dir que ho esbrinés. Va trobar un curs en transport i avui dirigeix un think tank sobre transport públic a Washington. No el vaig deixar matricular-se en història perquè jo sabia qui era ell. Però, en general, el mestre això no ho pot fer perquè no pot tenir 30 alumnes per classe i veure'ls individualment.

I quina és l'alternativa? ¿Aules més petites?

Oblida les aules! Hem d'acabar amb aquesta idea d'educació en massa. Les classes són bones per cuidar els nens mentre els pares són a la feina, però no per a l'educació. Només tenen una raó econòmica. No podem tenir un mestre per a cada alumne, així que posem 30 nens per a un sol mestre. Però l'educació online pot canviar-ho. Si el que vols és dissenyar un avió, un expert et pot ajudar a fer-ho realitat. Pots tenir mestres de tot el món. Per què hem de tenir grups de 30 nens tots fent el mateix? Intento tornar als orígens. Tu tries el que vols estudiar.

I què passa si no t'interessen les matemàtiques?

Doncs no les estudiïs. Per què ho has de fer? Perquè algú t'ho va dir? I per què l'assignatura ha de ser matemàtiques? Quan al meu fill li interessava el metro, no existia com a assignatura. Converteix en una assignatura el que t'interessa!

Com funcionen els màsters XTOL que ara exporta a l'Estat?

Són cursos en què posem l'alumne en context, en situacions pràctiques. El resultat són alumnes aptes i preparats per treballar. Ensenyem habilitats que serveixen per treballar i per crear empreses, i això farà que l'economia millori. Espero solucionar l'economia espanyola! Si aprens a dissenyar webs, tens més possibilitats de trobar feina que amb un doctorat en literatura. Les universitats elitistes no han estat mai enfocades a trobar feina sinó a assegurar que els futurs presidents dels EUA, que sempre han anat a Harvard i Yale, tinguin un diploma que ho digui. A elles els preocupen les elits; a mi, la resta.

Però si només ensenyem matèries que ens assegurin un lloc de treball, qui estudiarà literatura?

A qui li importa? Si et dóna plaer llegir El Quixot, doncs fes-ho. Ningú t'ho impedeix. Per què algú ha d'estudiar literatura per llegir? Aquesta pregunta només me la fan a Europa.

A Catalunya aquest curs se separaran els alumnes que necessitin reforç. Què li sembla?

Millor que els separin en grups d'interès: els que volen construir ponts, els que els agraden els animals... Dóna'ls totes les opcions del món. Això a l'aula no ho pots fer perquè no tenim prou professors, però ara tenim una aula mundial online que ho fa possible.

Font: Diari ARA (Lara Bonilla) a 29/9/2013

Avui també us volia recomanar un llibre molt interessant del protagonista de l'entrevista. L'objectiu del llibre és ensenyar a pensar. En l'actualitat, a les aules, és ben present la facilitat que tenen els alumnes en reproduir i realitzar exercicis sistemàtics, però quan l'exercici passa a ser cognitiu i obliga a pensar abans d'actuar, la resposta no és tan fàcil ni satisfactòria. Animo a tothom a fer ús del llibre, pares, mares, mestres i qualsevol agent educatiu que estigui preocupat per l'educació.