Com aprenem?

Un article del catedràtic de Psicobiologia a l’Institut de Neurociència de la UAB, Ignacio Morgado, publicat avui a La Vanguardia reflexiona sobre com aprenem i com ensenyem per ajudar a aprendre. Les estructures mentals, més o menys flexibles, són la clau de la qüestió. 

Aprendre a partir de tasques de repetició o aspirar a dominar un tema a partir de dues classes setmanals. Segons el catedràtic, les tasques de repetició i les connexions neuronals són els elements bàsics i interrelacionats claus per aprendre bé.

Per un costat, les tasques repetitives permeten fixar vincles neuronals rígids, fonamentals per després poder anar incorporant altres coneixements de la millor manera, és a dir, amb una bona base.

Per l’altre costat, les possibilitats d’establir connexions neuronals de qualitat no són infinites. Durant la infantesa és el millor moment per fer-ho, ja que el cervell i, més concretament, les estructures prefrontals, són més dúctils i poden fer relacions que, amb posterioritat, ja no tindran opcions de fer. Un exemple pràctic d’això són les llengües; durant els primers anys de vida, els infants poden emmagatzemar moltes representacions fonètiques i, gràcies a elles, generar connexions neuronals de qualitat.

El catedràtic Morgado també parla sobre les connexions neuronals flexibles, que no es generen igual que les rígides i són les que permeten relacionar més profundament i tenen lligams amb la semàntica. Aquestes connexions no són fruit de la pràctica, són fruit del treball d’anàlisi i d’elaboració de relacions.

Exposades les capacitats dels subjectes, Morgado passa a qüestionar el sistema d’ensenyament, una vegada feta una defensa de la llibertat de càtedra, tracta d’exposar que el professorat s’ha de dedicar a ensenyar a aprendre i a aprendre a ensenyar, ja que aquesta és la millor via perquè l’estudiant tingui connexions neuronals de tot tipus. Tanmateix, cal saber entendre les paraules de Morgado que, de la mateixa manera que exposa la millor via d’aprenentatge, també diu que el professorat pot ensenyar a aprendre des de diferents pràctiques. En resum, no calen uns models d’ensenyament homogenis, cal una comprensió unívoca del que s’ha d’aconseguir ensenyant per tal de millorar les connexions neuronals i els centres de formació.

Més informació a:

Claus científiques per a una formació de qualitat – La Vanguardia

Vols saber un secret?

Aquest bloc pretén ser una finestra al món, una finestra amb la llum necessària per poder afrontar els reptes que la mateixa vida ens proposa. Des que naixem fins que morim la nostra vida es converteix en un sense fi d'obstacles a esquivar, saltar o fins i tot xocar. Aquests obstacles ens permeten aprendre i anar descobrint i polint habilitats de tot tipus (socials, emocionals, sensorials...).  Aquests obstacles, però, moltes vegades són premeditats, és a dir hi ha algú que ens els ha posat a davant amb la intenció que desenvolupem les habilitats ja esmentades. Aquest algú té molts noms: pare, mare, mestre, amic, amiga, germana, veïna... i un seguit de noms que m'impossibilitaria acabar d'explicar les raons d'aquest bloc.

Aquests "algú", suposant que han preparat aquests obstacles amb la missió que explicava, suposen que esquivant-lo, saltant-lo o xocant amb ell, aconseguiran un objectiu concret, però de vegades erren i s'acaben complint altres objectius no contemplats, però de vegades fins i tot més interessants. Això sí, es requereix d'unes normes per fer que això tingui sentit i aquestes normes les anomenem límits o fins i tot valors. Aquests límits són imprescindibles perquè el joc dels obstacles tingui sentit i desenvolupi les habilitats que abans comentàvem. Un límit inadequat o un límit poc clar pot fer que l'obstacle generi l'objectiu contrari i per tant estaríem després ajudant en el desenvolupament d'habilitats que no teníem previstes i que potser en alguns casos no voldríem.

Així doncs aquest bloc pretén ser una eina per pares, mares, avis, àvies, mestres... per tal d'entendre la importància de què fer amb els nens i sobretot de com fer-ho per ajudar-los a créixer i a desenvolupar-se. No oblidem que els nostres primers anys de vida marquen, d'una manera molt important, el nostre futur i per tant, cal ser capaç de generar obstacles i de veure com s'han d'esquivar, saltar o bé xocar-hi per tal d'aconseguir els resultats adequats.

Benvinguts a Vols saber un secret?