Ser mestre avui

En aquestes dates, els mestres anem de corcoll amb les avaluacions, ultimant festivals de nadal, preparant postals, acabant les programacions del trimestre... Avui volia compartir amb els lectors del bloc un article publicat al diari de Girona a càrrec de Jordi Vilamitjana. En aquest article es posa de manifest una reflexió de l'autor al voltant de l'educació d'avui en dia i de quin paper hi ha de jugar el mestre en aquest magnífic procés.

No se m'acudiria mai parlar amb menyspreu de cap alumne, de cap alumna, perquè aquest és justament un deure sagrat que contraiem els mestres quan assumim la responsabilitat d'educar els fills dels altres. I no obstant això, hi ha professionals de l'ensenyament que necessiten sentir-se superiors i per això rebaixen els seus alumnes.

No se m'acudiria mai faltar-los al respecte, ni humiliar-los, ni abusar -ni que sigui irònicament- del meu estatus preeminent quant a cultura i formació, perquè és deure sagrat del mestre ensenyar humilment i amb l'exemple. I no obstant això, hi ha encara professionals de la docència que es pensen que són el mirall de les ànimes. Ser mestre avui vol dir, pel damunt de tot, estimar la feina, estimar els alumnes. Per això mateix, és una sort per a les escoles i instituts alliberar-se de la rèmora dels professionals més enamorats d'ells mateixos que de la seva feina.

No hi ha cap alumne igual, cap curs igual, cap any igual. Tots els docents adeqüem les programacions a les necessitats de cada moment i ho fem, no perquè estigui escrit, sinó perquè és la nostra obligació. La transmissió de cada parcel·la de saber s'ha de fer amb convenciment, amb decisió, amb entusiasme, pensant que no res del que sabem ha estat explicat abans als nostres joves interlocutors. Cal adequar les programacions i cal adequar els gestos i les mirades. Damunt dels alumnes, els mestres estenem mirades que són mirades necessitades de la complicitat de la classe. Ningú -cap mestre, cap professora- no pot explicar -contràriament al que diu el tòpic- per a les quatre parets.

La primera i més important obligació del mestre és aconseguir silenci. No pas un silenci de son o d'embadaliment, sinó el silenci productiu del cervell que escolta i processa, que mira i entén, que pensa i aprèn. Tots els mestres sabem que la feina ben feta es nota en els ulls dels alumnes quan segueixen una explicació. Només hi ha una manera d'educar: quan el mestre ensenya i els alumnes aprenen. Per a aquesta feina, ni el professor entarimat, encimbellat i setciències, ni la classe anàrquica amb recursos d'última hora, serveixen. Ser mestre avui exigeix d'un profunda preparació, d'una notable seguretat, d'un ordre i d'una disciplina i d'una bona capacitat de comunicació.

La segona obligació del mestre ha de ser despertar en els seus alumnes el valor impagable de la curiositat. Sense curiositat i sense preguntes, no hi ha aprenentatge possible. No cal esdevenir clown, ni fer cursos accelerats d'empatia i atenció; n'hi ha prou d'una bona dosi de didàctica i d'una gran dosi d'entusiasme. Ser mestre avui demana tenir la força d'entusiasmar-se. El mestre ha de descobrir amb els alumnes la llei de la gravetat ple de fascinació; ha de celebrar amb cada noi i cada noia la resolució d'un problema de matemàtiques, s'ha d'omplir de satisfacció davant d'un examen ben resolt, s'ha d'emocionar amb els alumnes llegint els textos dels clàssics, que són els que de debò fan créixer.

"-Els versos no són, com la gent es pensa, sentiments (se'n tenen prou, de jove), són experiències. Per fer un sol vers cal haver vist moltes ciutats, homes i coses, cal conèixer els animals, s'ha d'haver sentit com volen els ocells i saber els moviments que fan les flors al matí, quan es desclouen. Cal poder pensar enrere [...] en dies d'infantesa que romanen foscos [...] en el mar sobretot, en mars; en nits de viatge que corrien cel enllà i volaven al costat de les estrelles, -i encara no n'hi ha prou de pensar en totes aquestes coses. Cal tenir records de moltes nits d'amor, cap igual que una altra, records de crits de dones a punt de parir, i records de dones tendres, blanques, adormides, dones que han parit i comencen de tancar-se.

Però també cal haver fet companyia als moribunds i haver estat assegut al costat dels morts en la cambra amb la finestra oberta i els sorolls com martellades. I tampoc no n'hi ha prou que es tinguin records. S'ha de ser capaç d'oblidar-los, quan n'hi ha massa, i s'ha de tenir prou paciència per esperar que tornin. Perquè els records de debò no són aquestes coses. Només quan esdevenen sang dintre nostre, mirada i gest, records sense nom, indistingibles de nosaltres mateixos, només aleshores pot passar que en una hora molt rara neixi en el centre dels records, i en brolli la primera paraula en vers". (Rainer M. Rilke, Els quaderns de Malte, traducció de Jordi Llovet).

Una classe no és mai una classe particular a 25 o 30 alumnes aïllats com compartiments estants. Les explicacions es fan al grup sencer aprofitant la capacitat que tenen d'interrelacionar-se, d'ajudar-se, d'explicar-se les coses. No hi ha alumnes bons i alumnes dolents; sinó diferents ritmes d'aprenentatge i no tothom ha d'estudiar medicina o dret; de la mateixa manera que no tothom pot dedicar-se a la mecànica o a la perruqueria. Cada noi i cada noia ha de trobar el seu lloc. Fóra ja hora que la societat, i més concretament els pares i alguns mestres que no ho entenen, es traguessin del cap la fal·làcia que els alumnes bons van a la Universitat i els altres, on poden. Ser mestre avui implica creure fermament en les possibilitats del grup i de la societat, en les possibilitats de cadascú i en la validesa de tots els estudis i de tots els treballs.

L'escola i l'institut no són en absolut institucions blindades, alienes a l'entorn. És difícil fer de mestre sense incardinar-se en el barri, sense sentir com a pròpies les preocupacions de les famílies, sense solidaritzar-se amb les seves justes reivindicacions. Ser mestre avui vol dir obrir les orelles i els ulls, passejar pel barri i comprar-hi, llegir la premsa, escoltar la gent; sortir amb una pancarta demanant, per exemple, la reconstrucció del Pont del Dimoni de Santa Eugènia de Ter...

Dels mestres d'abans es demanava disciplina; dels d'abans d'ahir, vocació. El mestre d'avui estima els alumnes i la feina, està preparat i explica amb seguretat, amb ordre i amb disciplina; té la capacitat de comunicar-se; és capaç d'entusiasmar-se i d'entusiasmar els alumnes; creu en les possibilitats dels nois, dels joves i de la societat; escolta la gent i s'hi compromet.

Com treballar les intel·ligències múltiples?

Segur que últimament heu topat amb algun article relacionat amb les intel·ligències múltiples. Aquest model està a l'ordre del dia i des d'aquest bloc vull donar la meva visió i opinió al respecte.

Primer de tot per contextualitzar el tema, he extret de la viquipèdia la definició del model de les intel·ligències múltiples, que diu el següent:

El Model de les intel·ligències múltiples, va ser proposat el 1983 per Howard Gardner, psicòleg i professor nord-americà de la Universitat Harvard, que va donar a conèixer al món els resultats del seu estudi. En aquest ell especificava que totes les persones tenien set tipus d’intel·ligència, que, si bé poden estar relacionats, determinen el comportament, la manera d’aprendre, captar, comprendre, entre altres, el món que els envolta. Era una crítica a la noció de que només existeix una intel·ligència única, que pot ser mesurada amb diferents instruments estàndards de psicometria (tests de Quocient intel·lectual).^[1]

Un temps després, el 1997, es va afegir la intel·ligència naturalista de manera que es compta amb vuit intel·ligències. La disciplina que més s'ha beneficiat d'aquesta teoria és l'educació, ja que n'amplia el concepte i reconeix el que ja se sabia intuïtivament, que ser brillant acadèmicament no ho és tot.

Les vuit intel·ligències

• Intel·ligència musical: cal per aprendre idiomes i permet desenvolupar-se adequadament a cantats, compositors i músics.

• Intel·ligència lingüística: la que tenen els escriptors, els poetes, els bons redactors. Utilitza ambdós hemisferis.

• Intel·ligència lògica-matemàtica: utilitzada per resoldre problemes de lògica i matemàtiques. És la intel·ligència que tenen els científics. Es correspon amb el mode de pensament de l'hemisferi lògic i amb el que la cultura occidental ha considerat com l'única intel·ligència.

• Intel·ligència espacial: consisteix a formar un model mental del món en tres dimensions; és la intel·ligència que tenen els mariners, els pilots, enginyers, cirurgians, escultors, arquitectes, decoradors i dissenyadors.

• Intel·ligència corporal-cinestèsica: capacitat d'utilitzar el propi cos per realitzar activitats o resoldre problemes. És la intel·ligència dels esportistes, artesans, cirurgians i ballarins.

• Intel·ligència interpersonal: és la intel·ligència que té a veure amb la capacitat d'entendre altres persones i treballar amb elles; se la sol trobar en polítics, professors, psicòlegs i administradors.

• Intel·ligència intrapersonal: permet entendre's a un mateix i als altres; se la sol trobar en els bons venedors, polítics, professors o terapeutes.

• Intel·ligència naturalista: utilitzada quan s'observa i s'estudia la naturalesa, amb el motiu de saber organitzar, classificar i ordenar. És la que demostren els biòlegs o els herbolaris.

Defineix la intel·ligència com una capacitat, i per tant, una destresa que es pot desenvolupar. Hi ha una component genètica però les potencialitats es desenvoluparan més o menys, depenent de l'ambient, les experiències viscudes, l'educació, la motivació... Així com hi ha molts tipus de problemes també hi ha molts tipus d'intel·ligència. Gardner ha identificat les següents:

Segons aquesta teoria, tots els éssers humans, posseeixen les vuit intel·ligències en major o menor mesura. Totes són igualment importants i necessàries. Un enginyer necessita la intel·ligència espacial ben desenvolupada però també necessita les altres, la lògico-matemàtica per poder realitzar càlculs d'estructures, la intel·ligència interpersonal per poder presentar els seus projectes, la corporal-cinestèsica per poder conduir el cotxe fins a casa, etc.

El problema seria per Gardner, que el sistema escolar vigent no les tracta per igual sinó que prioritza la intel·ligència lògico-matemàtica i la lingüística. A més es qüestiona si una educació així és la més adequada per preparar els alumnes per viure en un món cada cop més complex.

No hi ha dubte que és un concepte molt interessant. Tots som diferents i cadascú de nosaltres posseeix una o vàries habilitats/intel·ligències específiques molt més desenvolupades que no pas les altres i el fet de poder-les potenciar ens permetrà obtenir uns aprenentatges molt més específics i desenvolupats sobre alguns aspectes en concret.

Quan els nens i les nenes comencen a anar a l'escola, probablement ja tenen establertes unes maneres d'aprenentatge més relacionades amb unes intel·ligències que amb altres.H. Gardner ens diu que els nens i les nenes tenen unes “inclinacions” en unes intel·ligències específiques des de ben petits. Però, és cert, que cada nen i nena té les vuit intel·ligències i les pot desenvolupar totes fins a assolir un bon nivell de competència. Ha definit i validat cadascuna d’aquestes intel·ligències mitjançant proves o diferents procediments. I ens diu que l’ensenyament tradicional es centra sobre tot en ensenyar la intel·ligència lingüística i la matemàtica, però com que la intel·ligència és multidimensional, s’ha d’ampliar el camp amb la finalitat d’incloure les habilitats, hàbits, actituds i estratègies de les altres intel·ligències.  

Utilitzant a l'ensenyament aquesta metodologia de les IM podrem destacar els punts forts dels nostres alumnes, ja que aquest ens atenuaran els buits o les mancances; ajudaran als alumnes a aprendre i desenvolupar-se mitjançant les interaccions amb les activitats i amb casos del dia a dia; afavoriran les relacions amb els seus iguals; utilitzaran materials, estratègies i activitats que serveixin per a tots els nostres alumnes; fer més protagonistes als alumnes en el procés d’ensenyament-aprenentatge; fent que provoqui una part més activa en l’avaluació, considerant l’avaluació i l’aprenentatge com un procés unificat, amb la finalitat d’afavorir el desenvolupament de les habilitats del pensament i la seva aplicació al currículum i a la vida real dels nostres alumnes. (Armstrong T.; 2000)  

COM CAL TREBALLAR-LES A L'AULA DONCS?

INTEL·LIGÈNCIA	PENSEN	ELS AGRADA	ACTIVITATS  A FER	MATERIALS A UTILITZAR
LÒGICO-MATEMÀTICA Sensibilitat als patrons lògics o numèric. Capacitat per a mantenir llargues cadenes de raonament.	Raonant	Calcular, utilitzar el raonament, preguntar, resoldre enigmes lògics, experimentar, etc.	Càlculs mentals, jocs amb números, problemes d’ingeni, resolució de problemes, etc.	Jocs matemàtics, materials manipulables, calculadores, etc.
MUSICAL Capacita de produir i apreciar ritmes, tons i timbres; valoració de les formes d’expressió musical.	Mitjançant ritmes i melodies	Expressar-se amb ritmes i melodies, cantar, xiular, entonar melodies, portar el ritme amb els peus o les mans, escoltar, etc.	Assistir a concerts, Tocar instruments musicals, cantar acompanyats, escoltar música, etc.	Instruments musicals, cintes de música, CD, gravadores, etc.
CINÈTICO-CORPORAL Capacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb habilitat.	Mitjançant sensacions somàtiques.	Utilitzar les sensacions corporals, córrer, ballar, saltar, tocar, gesticular, construir, etc.	Jocs de rol, esports i jocs físics, experiències tàctils, manuals, teatre dansa, moviment, exercicis de relaxació, etc.	Equipament esportiu, materials i experiències tàctils, estris per a construir, argila, fang, etc.
LINGÜÍSTICA Capacitat de processar amb rapidesa missatges lingüístics, ordenar paraules i donar sentit esplèndid als missatges.	En paraules.	Llegir, escriure, explicar històries, els jocs de paraules Pensar amb paraules, etc.	Jocs de paraules, narració de contes, lectures orals, fer diàlegs escriure diaris, escriure històries, fer debats, etc.	Llibres, màquines d’escriure, ordinadors, gravadores, etc.
VISUAL-ESPACIAL Capacitat de percebre amb precisió el món visual-espacial i d’introduir canvis en les percepcions inicials.	En imatges.	Pensar en imatges, dibuixar, dissenyar, visualitzar, guixar, etc	Vídeo, activitats artístiques, jocs d’imaginació, pel·lícules, diapositives, il·lustracions, etc.	Materials d’art, gràfics, mapes, càmeres fotogràfiques, biblioteca d’imatges, vídeo, diapositives, etc.
NATURALISTA Atracció i sensibilitat pel món natural. Capacitat d’identificació del llenguatge natural. Capacitat per a descriure les relacions entre les diferents espècies.	Mitjançant la natura i les formes naturals.	Utilitzar el raonament inductiu-deductiu per a experimentar, manipular, investigar, jugar amb mascotes, la jardineria, criar animals, cuidar plantes, etc.	Experiments i anàlisi d’investigacions, tasques que exigeixin observar, tenir accés a la natura, oportunitats per a relacionar-se amb els animals, etc.	Instruments per a investigar ( lupa, microscopi, binocles, etc)objectes del món natural per a observar i analitzar, etc
INTRAPERSONAL Capacitat d’autoestima i automotivació. Accés a la pròpia vida interior i capacitat de distingir les emocions; consciència dels punts forts i dèbils propis.	En relació a les seves necessitats, sentiments i objectius.	L’autorreflexió, fixar-se unes fites, meditar, somniar, planificar, etc.	Instrucció individualitzada, aprenentatge metacognitiu, activitats d’autoestima, projectes propis, decisions, etc.	Redacció de diaris i projectes individuals, llocs secrets, soledat, etc.
INTERPERSONAL Capacitat de percebre i comprendre a les altres persones. Discernir i respondre adequadament als estats d’ànim, els temperaments, les motivacions i els desitjos dels demés.	Transmeten idees a altres persones.	Intercanviar idees amb els altres, dirigir, organitzar, relacionar-se, liderar, manipular, mediar, assistir a festes, etc.	Aprenentatge cooperatiu, tutoria d’iguals, participació en activitats de la comunitat, etc.	Jocs de taula, materials i vestuari pel teatre i la dramatització, jocs en grup, clubs, etc.

Aquí us presento un quadre resum de com treballar les diferents intel·ligències a l'aula, però també us dóno unes orientacions als pares per poder-hi també contribuir. 

Espero que us hagi agradat l'article, bé sobretot que us hagi estat útil, però volia demanar-vos la vostra opinió al respecte i animar-vos a publicar comentaris per poder compartir opinions, vivències i experiències sobre aquest treball a l'aula i a les vostres llars.

Us deixo amb l'enllaç d'un llibre molt interessant de Howard Garner sobre les intel·ligències múltiples. D'obligatòria lectura!!

Els nens amb intel·ligència emocional són nens més feliços. Com hi podem ajudar?

L'educació emocional és un concepte que ha guanyat molt terreny en l'educació en els últims anys, però els pares, les famílies i els docents encara tenen alguns dubtes sobre com posar-la en pràctica. En aquest article intentem donar resposta a tots els teus dubtes sobre l'educació emocional en l'etapa infantil.

En general, es defineixen les emocions com una resposta física de l'organisme a estímuls, que s'identifiquen amb plaer, dolor, por, perill...

La majoria estan causades, o bé per un esdeveniment extern (com una amenaça per a la nostra integritat física) o bé per la conjunció d'un esdeveniment intern i un altre extern (per exemple, que el cos manifesti fam i que, alhora, no es trobi aliment). Es tracta de respostes neuronals inconscients i naturals.

Un cop definides les emocions, pot donar-se un pas més enllà i intentar entendre què és la intel•ligència emocional. L'ésser humà, gràcies a l'escorça cerebral, és capaç de racionalitzar aquestes emocions, ser conscient d'elles i analitzar-les, contràriament al que succeeix amb altres espècies. Així, deixen de ser simples mecanismes orientats a la supervivència.

Les emocions empenyen a viure, disposen d’un llenguatge propi i poden potenciar el coneixement, encara que també poden entorpir-lo. A més, segons les últimes investigacions, són a la base de la majoria de les decisions humanes. Per això, l'educació emocional esdevé un element necessari des de la infància. Els experts estan d'acord que el millor mitjà per iniciar-se en ella, per als nens, és el joc. Jugar ofereix al nen habilitats i capacitats noves, i a més, el motiven a aprendre.

Els quatre passos de la intel·ligència emocional

D'acord amb les teories més recents, la intel•ligència emocional és la manifestació d'aquests quatre passos:

1. Percepció emocional. Les emocions són percebudes, identificades i valorades per la consciència. Això inclou la capacitat per expressar-les.
2. Facilitació emocional del pensament. L'estat emocional ajuda a dirigir l'atenció cap a la informació important, actuant com una guia per al pensament.
3. Comprensió emocional. Es tracta del pas en el qual comprenem i analitzem les emocions d'una manera més racional, i els atribuïm un motiu.
4. Regulació emocional. Es tracta d'una habilitat que ha d’entrenar-se. Permetrà controlar una emoció, distanciar-s’hi i, a la llarga, establir una jerarquia on les positives manin per sobre de les negatives.

En l'últim pas és on entra en joc l'educació emocional, ja que per desenvolupar-se necessita les anomenades "competències emocionals". Entre altres coses, aquestes ens permetran assimilar i comprendre també les emocions dels altres, i en definitiva, viure millor amb un mateix i amb la resta de la societat.

Les competències emocionals són totes i cadascuna de les diferents habilitats compreses dins del concepte d'intel·ligència emocional: habilitats per l’autocontrol, l’empatia, la socialització... Són, per tant, una cosa que pot adquirir-se, entrenar-se i desenvolupar-se, essent conscient de cadascuna de les emocions i treballant cadascuna d'elles en els contextos en què es produeix. Per transmetre-les als nens és essencial la família, però també el treball a l'aula, parlant sovint sobre elles i analitzant-les junts. També és important que en comprenguin la importància.

Cinc claus essencials de l'educació emocional

1. No menysprear mai les emocions. Per molt que la racionalitat sembli sobreposar-se, a la base de les decisions humanes es troba sempre una emoció, i totes són legítimes.
2. Alimentar les emocions. La curiositat, estar constantment rebent estímuls i no deixar-se vèncer per la rutina són bones guies per aconseguir aquest objectiu.
3. Practicar l'empatia. Saber posar-se en la pell dels altres és fonamental per a una competència emocional completa.
4. Aprendre a usar les emocions. Siguin de la naturalesa que siguin, emprant-les al nostre favor podem aconseguir una major intel•ligència, una millor predisposició per tallar els problemes, més comprensió cap als altres i, finalment, un major benestar.
5. Recepta essencial per a la prevenció. Una persona amb bones competències emocionals pot evitar millor les addiccions, millora el seu rendiment acadèmic, té més autoestima i redueix molt els nivells d'estrès i depressió.

(FONT:FAROS Sant Joan de Déu)

A continuació us volia fer una nova recomanació bibliogràfica. La veritat és que la intel·ligència emocional ha esdevingut i esdevé un aspecte molt important avui en dia. Els éssers humans som éssers emocionals i aquest fet ens fa reaccionar, aprendre i viure el dia a dia. Cada dia és diferent per tothom i les emocions hi tenen molt a veure. Així doncs esdevé imprescindible educar la intel·ligència emocional, ja que és una part de l'ésser que sovint l'oblidem i esdevé un pilar fonamental en el desenvolupament de les persones.

En el llibre de l'autor Daniel Goleman que porta com a títol "Intel·ligència emocional", podem llegir:  "La intel•ligència emocional és una manera d’interactuar amb el món que té molt en compte els sentiments i engloba habilitats com ara el control dels impulsos, l’autoconsciència, la motivació, l’entusiasme, la perseverança, l’empatia, l’agilitat mental, etcètera".

Molt recomanable.

L'escola ha d'ensenyar a guanyar-se la vida

En aquesta nova entrada del bloc volia donar a conèixer una entrevista a Roger Schank on fa una lectura de l'actualitat de l'educació al voltant de com aprenem i de com potenciar les habilitats dels nostres alumnes. També fa esment de com potenciar els grups de reforç i de com s'han de dur a terme.

Jubilat com a professor per canviar el món de l'educació. Així es defineix Roger Schank (Nova York, 1946). Expert en intel·ligència artificial i nous mètodes d'aprenentatge, Schank ha creat la metodologia "learning by doing". És a dir, aprendre fent-ho. En col·laboració amb La Salle, presenta els màsters XTOL, dirigits a universitaris a l'atur que vulguin reorientar la seva carrera en el món de les noves tecnologies.

Com aprenem els humans?

Val més que t'ho ensenyi en imatges. [Treu l'ordinador i mostra un vídeo d'un nen d'un any i mig ballant davant de la televisió al ritme de Beyoncé i imitant els seus passos de ball.] S'aprèn fent-ho. Aquest nen està aprenent a ballar i comença aprenent el que li ve de gust fer.

Aprenem, doncs, per imitació.

Sí, aquesta és una primer veritat, però n'hi ha més. T'ensenyaré més imatges. [Mostra la foto d'una tribu indígena en què es veu un pare ajudant el seu fill a fer anar l'arc i una altra foto d'una aula amb una vintena de nens escoltant el professor amb cara d'avorrits.] Aprenem en una situació natural, com la del pare ajudant el seu fill a utilitzar l'arc, però estem confosos per l'escola -una aula on el professor parla-, i així no és com funciona l'aprenentatge. Fem una prova: digue'm una lliçó que recordis de la teva vida d'estudiant.

Una classe sobre nou periodisme a la universitat, per exemple.

D'acord, en recordes una. Però quantes n'has tingut? Hi vas parar atenció perquè era un tema que t'interessava, però a l'escola els professors parlen de coses que no ens interessen i la majoria de classes no les recordem. Aprendre és el mateix avui que fa 200 anys: es tracta de provar coses, i algú, un pare o un mestre, ens ajuda a fer-ho. Aprendre és fonamentalment un diàleg amb interrupcions, participació dels alumnes... Però si només parlo jo i tu escoltes, que és el que es fa a l'escola, això no és educació. Quan tens un fill, et converteixes en el seu principal mestre, i no t'asseuràs i li donaràs una lliçó sobre la llengua catalana sinó que li ensenyaràs català parlant-li, corregint-lo...

I què és el que hem d'aprendre a l'escola?

Hem d'aprendre a aconseguir alguna cosa amb l'objectiu d'equivocar-nos. El primer que fem quan aprenem a caminar és caure. No hi ha res que no aprenguis provant-ho i equivocant-te. És la filosofia de l'educació. El president dels EUA John Adams va dir que l'escola ha d'ensenyar dues coses: com viure i com guanyar-se la vida. I no se n'hi ensenya cap de les dues. A l'escola, per exemple, no s'ensenya com criar un fill. Per què no? No és important? El que passa és que no és una matèria prou acadèmica. Les universitats estan governades per intel·lectuals i per les elits que volen ensenyar el que ells van aprendre. ¿Però és útil per a algú que no troba feina? El que jo intento és ensenyar habilitats per tenir feina i que aquests cursos estiguin disponiblesonline. El problema de l'educació online avui és que es volen 10.000 alumnes i un professor, i jo ho vull al revés. Que el professor estigui disponible per a tu en qualsevol moment. Hem d'ensenyar a l'alumne en el seu context i segons les seves necessitats i objectius. Quan anem a l'escola, ningú pregunta què volem fer, què ens interessa o quins són els nostres objectius, sinó que ens diuen què és el que ens ha d'interessar.

L'escola ha d'estimular les habilitats de cada alumne.

Sí. T'explicaré el que vaig fer amb el meu fill. Quan era petit li agradava viatjar en metro, i cada cop que visitàvem una ciutat li donava un mapa i una targeta i s'hi passava el dia. Quan va entrar a la Universitat de Colúmbia em va dir que estudiaria història i li vaig dir que jo no l'hi pagava. Per a què? Per anar a l'atur? No era el que a ell li interessava, i li vaig dir: "Gradua't en sistemes de metro". Em va preguntar com es feia i li vaig dir que ho esbrinés. Va trobar un curs en transport i avui dirigeix un think tank sobre transport públic a Washington. No el vaig deixar matricular-se en història perquè jo sabia qui era ell. Però, en general, el mestre això no ho pot fer perquè no pot tenir 30 alumnes per classe i veure'ls individualment.

I quina és l'alternativa? ¿Aules més petites?

Oblida les aules! Hem d'acabar amb aquesta idea d'educació en massa. Les classes són bones per cuidar els nens mentre els pares són a la feina, però no per a l'educació. Només tenen una raó econòmica. No podem tenir un mestre per a cada alumne, així que posem 30 nens per a un sol mestre. Però l'educació online pot canviar-ho. Si el que vols és dissenyar un avió, un expert et pot ajudar a fer-ho realitat. Pots tenir mestres de tot el món. Per què hem de tenir grups de 30 nens tots fent el mateix? Intento tornar als orígens. Tu tries el que vols estudiar.

I què passa si no t'interessen les matemàtiques?

Doncs no les estudiïs. Per què ho has de fer? Perquè algú t'ho va dir? I per què l'assignatura ha de ser matemàtiques? Quan al meu fill li interessava el metro, no existia com a assignatura. Converteix en una assignatura el que t'interessa!

Com funcionen els màsters XTOL que ara exporta a l'Estat?

Són cursos en què posem l'alumne en context, en situacions pràctiques. El resultat són alumnes aptes i preparats per treballar. Ensenyem habilitats que serveixen per treballar i per crear empreses, i això farà que l'economia millori. Espero solucionar l'economia espanyola! Si aprens a dissenyar webs, tens més possibilitats de trobar feina que amb un doctorat en literatura. Les universitats elitistes no han estat mai enfocades a trobar feina sinó a assegurar que els futurs presidents dels EUA, que sempre han anat a Harvard i Yale, tinguin un diploma que ho digui. A elles els preocupen les elits; a mi, la resta.

Però si només ensenyem matèries que ens assegurin un lloc de treball, qui estudiarà literatura?

A qui li importa? Si et dóna plaer llegir El Quixot, doncs fes-ho. Ningú t'ho impedeix. Per què algú ha d'estudiar literatura per llegir? Aquesta pregunta només me la fan a Europa.

A Catalunya aquest curs se separaran els alumnes que necessitin reforç. Què li sembla?

Millor que els separin en grups d'interès: els que volen construir ponts, els que els agraden els animals... Dóna'ls totes les opcions del món. Això a l'aula no ho pots fer perquè no tenim prou professors, però ara tenim una aula mundial online que ho fa possible.

Font: Diari ARA (Lara Bonilla) a 29/9/2013

Avui també us volia recomanar un llibre molt interessant del protagonista de l'entrevista. L'objectiu del llibre és ensenyar a pensar. En l'actualitat, a les aules, és ben present la facilitat que tenen els alumnes en reproduir i realitzar exercicis sistemàtics, però quan l'exercici passa a ser cognitiu i obliga a pensar abans d'actuar, la resposta no és tan fàcil ni satisfactòria. Animo a tothom a fer ús del llibre, pares, mares, mestres i qualsevol agent educatiu que estigui preocupat per l'educació.