dimarts, 23 de setembre del 2014

COM HEM DE PARLAR PERQUÈ ELS FILLS ESCOLTIN?

En l'article anterior vaig donar-vos a conèixer 25 maneres de preguntar als nostres fills "com ha anat l'escola?". Va tenir una molt bona rebuda, entenent doncs, que la comunicació és un aspecte important que ens preocupa.

Actualment vivim en una societat on la informació ens desborda. Consultant diferents fonts podem obtenir informació contrària d'un mateix tema i això fa que haguem d'aprendre a discernir i escollir aquella que creiem que és més fidedigna a la realitat.

Els nens també es veuen desbordats per aquesta informació, però la seva manca d'experiència fa que siguin més susceptibles de no fer una tria correcta de les fonts que en el paràgraf anterior comentava. Setmanes enrera, vaig escriure un article sobre la importància que els nostres fills fossin capaços d'entendre el món que els envolta, tot desenvolupant un esperit crític. Ho remarcava com un objectiu prioritari a l'escola i també a casa.

Aquest nou article del blog pretén donar una sèrie d'orientacioins per millorar la comunicació entre pares i fills. Fa mesos vaig poder fullejar un llibre molt interessant que porta com a títol " Com hem de parlar perquè els fills escoltin i escoltar perquè els fills parlin".



El títol, realment em va cridar molt l'atenció. Per afavorir la comunicació amb els nostres fills no n'hi ha prou en fer-los parlar, sinó també en saber-los escoltar. Moltes vegades només ens preocupem que els nostres fills parlin, però sense tenir l'actitud de saber-los escoltar. És a dir busquem comunicacions amb un únic objectiu i això fa que si aquest objectiu no és comú entre ambdues parts, la comunicació no té èxit.

En altres paraules, si jo per exemple vull esbrinar què ha fet avui el meu fill a l'escola i la meva pregunta és clara i directa: "Què has fet avui a l'escola?", segurament, el meu fill, a no ser que vulgui explicar-me alguna cosa especial que li hagi passat al llarg del dia, no durem a terme una xerrada gaire interessant i la seva resposta, possiblement serà: "Bé, pare, com sempre". I per tant, l'objectiu no l'haurem pogut complir.


COM HO PODEM SOLUCIONAR?
Els pares som a primera línia de foc set dies a la setmana. Tot i així molt pocs han rebut un entrenament per als requeriments d'aquesta feina. No és estrany que pares amb molt bones intencions sovint es trobin amb sentiments de frustració, perplexitat, culpabilitat o solitud. Moltes vegades ens trobem amb tensions i situacions que se'ns escapen de les mans, per més que ho intentem fer bé. 

Per tal de solucionar aquestes tensions i situacions us proposo una sèrie de recomanacions.


1. Identificar els sentiments reals dels nostres fills. Sense tapar-los, anul·lar-los o canviar-los en funció els nostres interessos. Per exemple: El meu fill plora perquè s'ha fet mal al dit. Abans li diria no ploris, això no és res, has de ser valent... Ara li dic que entenc que li faci mal i que plori perquè és normal que senti dolor i un cop ha vist que l'escolto, deixa de plorar. És impressionant.

2. Deixar de jutjar. És a dir creure el que diu l'altre. Per exemple: un nen no menteix quan diu "tinc calor", tot i que l'adult tingui fred i no pari d'abrigar-lo, l'empatia, la sinceritat, deixar de jutjar i etiquetar les criatures - "ets un ploramiques, un rondinaire..." - i permetre que siguin autònoms. No es tracta d'abandonar-los i que s'espavilin, sinó d'acompanyar-los emocionalment, cedir-los responsabilitats i donar-los eines perque aprenguin a resoldre els seus conflictes.

3. Evitar el càstig però fer que entengui les conseqüències. Si un nen incompleix una responsabilitat ha d'entendre que hi ha conseqüències, com per exemple quan no ha fet els deures. El nen assumirà que haurà de complir si no vol que torni a passar. El càstig no forma, deforma, per tant el que ha de tenir un nen són limits. (vegeu article).

Aquestes recomanacioins són algunes de les que trobareu al llibre, però us en recomano la lectura íntegra. Està ple de situacions típiques que tot pare s'hi ha trobat en format vinyetes que planteja una problemàtica i es proposen dues resolucions.

A tall d'exemple:

Una en què no s'escolta i una altra en què sí. 

En la primera, una nena explica a la mare que algú li ha robat el llapis vermell nou a l'escola. La mare li pregunta: "Segur que no l'has perdut tu?" La nena diu que no. Després la renya: "I que pots esperar si deixes sempre les coses tirades per qualsevol lloc? Sempre et dic que endrecis, el problema és que mai em fas cas". La nena, trista i frustrada, costa el cap i diu a la mare que la deixi en pau. 

En la segona vinyeta, en la d'actitud recomanable, quan la filla explica que li han pres el llapis, la mare només assenteix i diu: "ooh, umm" o "ja ho veig". Al final de tota l'explicació, la menor s'adona que si la pròxima vegada desa el llapis a l'escriptori, no li tornarà a passar.

Expressions com aquesta, amb una bona actitud, conviden a la nena a explorar els seus sentiments i pensaments i, probablement, acabarà trobant la solució.

Pels interessats en el llibre un enllaç en versió paper, torno a dir molt interessant i recomanable tant per pares com mestres.

Versió paper














dimecres, 17 de setembre del 2014

25 maneres de preguntar als teus fills "Com ha anat avui a l'escola?"


Cada dia, quan finalitza la jornada escolar i les pertinents activitats extraescolar si és el cas, ens retrobem tota la família de nou a casa. Després d'un dia de "feina" a tots ens ve de gust un bon descans, però també ens agrada saber què ha fet un i l'altre al llarg del dia. Als pares ens costa moltes vegades explicar què hem fet a la nostra feina, però tot i així, iniciem el típic diàleg:


-Com ha anat avui a l'escola - preguntem nosaltres:


Els fills ens miren i segurament pensen: "Un altra vegada la pregunta de cada dia, ara no tinc ganes de parlar de l'escola".


- Ha anat bé -responen políticament correctes.


Evidentment, la resposta ens deixa insatisfets perquè VOLEM SABER MOLT MÉS!


O, almenys, vull que em responguin amb una frase sencera. Així que l'altra nit em vaig posar a fer una llista de preguntes més concretes per fer en tornar de l'escola. Les preguntes han de ser respostes amb oracions complertes, i algunes us asseguro que han portar a converses molt interessants entre pares i fills. Respostes còmiques, opinions profundes i una idea general del què és per ells l'escola i de què és allò que els agrada, preocupa, entusiasma...


Aquestes preguntes les vull compartir amb tots vosaltres. De ben segur que us ajudaran a poder obtenir més informació dels vostres fills en el context escolar.


1. Què és el millor que t'ha passat avui a l'escola? Què és el pitjor que t'ha passat avui a l'escola ?.


2. Explica'm alguna cosa que t'hagi fet riure avui.


3. Si poguessis triar, amb qui t'agradaria seure a classe? (Amb qui NO t'agradaria seure i per què?).


4. Quin és el millor lloc de l'escola?


5. Digues una paraula "rara" que hagis sentit avui (o alguna cosa estranya que algú hagi dit).


6. Si cridés avui al teu mestre, què em diria de tu?


7. Has ajudat a algú avui? Com?


8. Algú t'ha ajudat a tu? Com?


9. Digues alguna cosa que hagis après avui.


10. Què és el que t'ha fet més feliç avui?


11. Què és el que t'ha semblat avorrit?


12. Si una nau d'alienígenes arribés a la teva classe i es portés a algú, a qui voldries que fos?


13. Hi ha algú amb qui t'agradaria jugar al pati i amb el que mai hagis jugat?


14. Explica'm alguna cosa bona que t'hagi passat avui.


15 Quina és la paraula que més ha repetit avui el mestre?


16. Què creus que hauríeu de fer més o 'aprendre més a l'escola?


17. Què creus que hauríeu de fer menys o aprendre menys a l'escola?


18. Amb qui creus que podries ser més simpàtic a classe?


19. On jugues més al pati?


20. Qui és la persona més divertida de la classe? Per què és tan divertida?


21. Què és el que t'ha agradat més avui del dinar?


22 Si demà fossis tu el mestre, què faries?


23. Hi ha algú a la teva classe que necessiti un descans?


24. Si poguessis canviar-li el lloc a algú de la teva classe, amb qui ho faries? Per què?


25 Digues tres moments diferents en què hagis utilitzat el llapis avui.


*****


Fins ara, les meves respostes preferides procedeixen de les preguntes 12, 15 i 21 Les preguntes com la dels extraterrestres donen als nens l'oportunitat de dir sense problema a qui no els agradaria tenir a classe, i obren la porta a la discussió, a la possibilitat de descobrir raons i problemes ocults dels que abans no en tenies ni idea.


Les respostes que obtenim de vegades són realment sorprenents. Quan els vaig fer la pregunta 3, vaig descobrir que un dels meus fills ja no volia seure al costat del seu millor amic a classe, no per un desig de crueltat o discriminació, sinó per l'esperança de poder treballar amb altres nens.


Els nens es van fent grans ràpidament i crec que obtenir informació de què fan a l'escola esdevé un mitjà per ajudar-los a créixer i a desenvolupar-se, i evidentment per afavorir la comunicació entre pares i fills. Els pares hauríem de ser els primers alhora d'explicar què hem fet durant el dia per animar als nostres fills a que també ho facin.


Aquest post és una adaptació personal d'un que va ser escrit a Simple Simon and Company.


Adaptació i traducció de Xavi Becerra









diumenge, 14 de setembre del 2014

Mai diguis no puc!

Demà 15 de setembre s'inicia el nou curs escolar 2014-15 ple d'incerteses i amb l'aplicació parcial de la nova llei d'Educació (LOMCE) als cursos de 1r, 3r i 5è de primària.

Cada curs és diferent i únic. Evidentment ens trobem dificultats i obstacles a superar, però també coses molt boniques com la generositat dels nostres alumnes, el fet de veure'ls créixer i sobretot, contribuir en posar una petita pedra en el seu desenvolupament com a persones.

La tasca d'educar no és fàcil, però alhora és fascinant. Cada instant a l'aula, al pati, al gimnàs... és converteix en un instant màgic per observar i aprendre i tu esdevens el guia que ha de permetre i/o afavorir aquest procés.  Com a mestre aquests instants no tenen preu, però alhora esdevenen els moments que et permetran ajudar els teus alumnes a construir els seus aprenentatges i a contribuir en la seva educació integral com a persones.

Avui aquest article va adreçat especialment a totes aquelles persones que contribueixen en l'educació dels nostres alumnes, però en especial a tots els mestres, d'infantil, de primària o de secundària de manera igual, perquè no oblidem que l'èxit de l'educació recau en les petites col·laboracions que fa cadascú en el dia a dia dels nostres fills.

Que tingueu un gran inici de curs i sobretot, mai perdeu la motivació per fer allò que tant ens apassiona. No diguem mai no puc!







divendres, 12 de setembre del 2014

#CatalansVote9N. Com ajudar els nostres fills petits a entendre el món?


L'inici escolar és a la volta de la cantonada. Sí dilluns 15 de setembre de 2014 centenars de milers d'alumnes d'eduació infantil, primària i secundària inicien el nou curs escolar. És evident que el curs s'inicia després d'una movilització brutal del poble català, demanant al món sencer la possibilitat de votar el 9N, fins i tot aconseguint posicionar el hastag #CatalansVote9N com a primer hastag mundial.


Jo sempre he considerat l'escola com una finestra al món. Un espai de convivència en què els alumnes han de ser capaços d'entendre què passa al món, tot desenvolupant un esperit crític envers els temes d'actualitat en què ens veiem envoltats dia rera dia. És un objectiu molt agosarat, sens dubte, però també és alhora motivador ajudar-los a caminar per aconseguir aquesta fita.


Per afavorir l'assoliment d'aquest GRAN objectiu l'escola necessita de les famílies (pares, mares, iaies, tiets, germans...), i no només en els últims cursos de l'ESO, que semblaria que els nens i nenes estarien més preparats per tenir una visió crítica de la societat, sinó també des dels primers cursos d'educació infantil.


Els lectors que hagueu arribat fins aquí és que esteu interessats en què els nostres fills aconsegueixin assolir l'objectiu tan agosarat que ens plantejàvem unes línies més cap amunt. Us estareu fent preguntes mirant la manera de com ajudar-los. Vull basar aquest article, sobretot, en l'educació infantil, ja que considero que en aquesta etapa els nens adquireixen unes bases de coneixements molt interessants i imprescindibles que els han de permetre evolucionar cap a la consecució de dit objectiu. En futurs articles faré esment de com ajudar-los en etapes posteriors.



DESPERTEM LA CURIOSITAT


Anteriorment comentava que ja des de l'educació infantil, podem començar a construir aquest esperit crític, a fer les primeres passes perquè el nostre fill sigui capaç de buscar respostes a coses que passen al seu voltant. Diria fins i tot que és abans que ja hi podem començar a treballar, sí sí, abans, només néixer.


Els infants posseeixen una arma essencial per poder visualitzar i entendre el món "LA CURIOSITAT". Aquesta els fa estar actius en tot moment, sempre que els estímuls siguin suficientment interessants. Un nen que ha estat estimulat només néixer té un bagatge de sensacions, experiències, vivències que li permetrà entendre allò que l'espera en el següent esglaó de l'aprenentatge i aquí radica la clau de l'èxit. L'evolució del nostre fill pel que fa a entendre què passa en el seu voltant i més endavant què passa en el seu món només serà possible si l'ajudem a fer-ho de mica en mica, cremant etapes i posant aprenentatges sobre aprenentatges i vivències sobre vivències, només així el nen anirà construint la seva base de coneixements i aprenentatges.


Evidenment la teoria és molt maca, però què hi podem fer nosaltres? Quines eines estan al nostre abast, com a pares, per ajudar-los a fer aquest procés?



QUÈ HI PODEM FER?


La tasca és més senzilla del que sembla, però requereix d'esforç, sobretot en la direcció de ser capaços de mirar-nos el món des de la perspectiva del nen. Nosaltres, com adults, hem passat per totes les etapes que passarà el nostre fill. Sí, potser de manera diferent, però el que és ben segur és que tenim una posició ideal per generar situacions als nostres fills que els permetin començar a construir les bases de coneixements que comentava en l'apartat anterior. Vull simplement enumerar una sèrie de situacions que podem crear, tan sols com a tall d'exemple, tot i que el més interessant és adaptar aquestes situacions a les característiques i necessitats que presenta el vostre fill.




  1. Posar al seu abast material divers.

  2. Explicar-li tot el que faci referència a ell (perquè el deixeu a la llar d'infants, perquè avui es quedarà amb els avis, ...).

  3. Explicar-li les conseqüències de les coses (si puges aquí, cauràs,...)

  4. Deixar que descobreixi les conseqüències que no comportin un perill per ell (descobrir textures, gustos, sorolls...).

  5. Adequar les joguines a l'edat.

  6. Sortir a l'exterior i interactuar amb l'entorn.

  7. Compartir espais amb altres nens (de la mateixa franja d'edat i d'altres). No val només l'escola i les llars d'infants.

  8. Fer-lo responsable de petites tasques adequades (vestir-se, parar la taula, recollir les joguines...) AUTONOMIA PERSONAL

  9. Respondre a les seves preguntes (no li tallem la curiositat, és la seva gran eina, no ho oblidem).

  10. Fer preguntes adequades sobre coses que ell sap.

  11. Fer els àpats amb nosaltres (com a mínim un d'important, sopar o dinar).

  12. En els àpats treballar els hàbits d'higiene, de menjar amb coberts, de parlar del què s'ha fet durant el dia (cada membre de la família ha de poder-ho fer).

  13. Anar contents a l'escola i a la resta d'activitats que faci.

  14. Utilitzar en el joc materials de la natura (pedres, fang, aigua...).

  15. Fer-los partíceps d'organitzar una excursió, sortida, vacances.

  16. Fer-los partíceps de preparar la seva bossa per anar a l'escola, activitats extraescolars...

  17. Emportar-vos els vostres fills a diferents llocs (restaurant, piscina, concert, teatre,manifestacions, espectacles...) perquè sàpiguen estar en diferents situacions.

  18. Fer que coneguin els diferents membres de la família més directes d'una manera molt propera (avis i àvies, tiets i tietes, besàvies...).

  19. Deixar que juguin de forma lliure i no tallar-los, sinó el contrari observar-los.

  20. JUGAR JUGAR I JUGAR.


Evidentment la llista podria ser molt més extensa, però també crec que és positiu que l'adeqüeu al vostra fill. He acabat amb el JUGAR, JUGAR i JUGAR perquè considero que juntament amb la curiositat és una eina fonamentat en el desenvolupament del nostre fill. Suposo que us preguntareu el per què l'he posat l'última, doncs la resposta és clara, el joc lliure, simbòlic... en nombroses ocasions representa escenes de la vida quotidiana, experiències viscudes... per tant aquell nen que disposi de més experiències, vivències... de ben segur que serà capaç de gaudir del joc ben divers i tenir un marc imprescindible de desenvolupament i d'assoliment de les bases d'aprenentatges que ens permetran fer camí cap a l'objectiu amb què començava l'article.


Xavi Becerra






Com potenciar les matemàtiques, descobreix-ho ara!


dilluns, 8 de setembre del 2014

100 blocs de manualitats


De què serveixen les manualitats? Creieu que ens són útils? Les escoles haurien de plantejar activitats creatives, experimentals i manipulatives, ja que "la vida s'aprèn vivint-la", posant en pràctica tot allò que aprenem i coneixem de nosaltres mateixos i dels altres del nostre entorn. L'art no és un luxe, sinó tot el contrari. És un element imprescindible per desenvolupar capacitats i habilitats essencials per tota la vida. Avui, un presento 100 blogs creatius sobre manualitats, una selecció d'iniciatives que dia rere dia ens proposen idees, eines i material per desenvolupar la nostra creativitat, originalitat i inventiva.


No us ho perdeu!


 














15. Enxub



18. Mirades





23. Drapets











34. Rutsht












































80. LaMois














95. Goiuri







Vols aprendre a fer el teu blog?